Les grans absurditats 003

Les grans absurditats (contradiccions diferencials). Explico les coses diferencials dels darrers dies: les grans absurditats. 1 ) No hi ha res que em pugui semblar més romàntic que un parc d'atraccions que, des del punt més alt de la ciutat, s'encarrega vigilar-la, de protegir-la i s'ocupa del seu sentit de l'humor. L'altre dia vaig anar al Tibidabo, el nostre parc d'atraccions. Tenia el record del nen feliç que vaig ser, però volia comprovar, ara de gran, si Barcelona té el parc d'atraccions que es mereix. Vam aconseguir les entrades gràcies al meu amic Daniel, que com un boig va fer tants kilòmetres amb Bicing que va guanyar el premi de tres entrades al Tibidabo, i dit i fet, la primera atracció que vam pujar va ser la "Talaia" altrament dita, la gran palanca (Fotos antigues de l'atracció). Va ser inaugurada el 1921 i ja llavors era una imponent construcció metàl·lica de 50 m d'alçada que ascendia els visitants fins a situar-los a 551 m sobre el nivell del mar. L'èxit va ser rotund, fins al punt que el públic li va atribuir propietats curatives: es creia que si els infants amb tos ferina s'estaven uns minuts en aquelles altures, els feia bé. També és veritat que en aquella època fumar tabac era pràcticament prendre xarop. Nosaltres vam entrar a l'atracció amb el somriure xulesc de qui se sap jove i fort i vam sortir amb el somriure nerviós de qui ha descobert que aquesta no acaba de ser l'atracció més segura d'europa. Amb l'eufòria d'haver estat per una estona en el punt més alt de Barcelona, no vam dubtar ni 30 segons a córrer cap a la cua dels autos de xoc. Tots portem un quinqui a dintre, i si algun dia l'has de fer sortir, que sigui dintre els cotxets elèctrics, anant a xocar tan fort com puguis contra el cotxet d'un nen de 9 anys: això és la jungla, i si et confons i dones marge als petits conductors, t'acrivillen a cops de cotxe. Un cop va sonar la botzina que atura els cotxes, vaig retornar a la infància en veure tots els nens corrent com gaseles i gestionant cops de colze per arribar ràpidament a la cua i poder entrar directament a la següent ronda d'autos de xoc. 10 minuts després em trobava vermell com si hagués bufat el cornetí de tant córrer per arribar a la cua abans que els nens. És ben bé que aquesta atracció et treu les parts més competitives i tramposes de dins. Tot seguit vam anar a la muntanya russa, que de petit em semblava la millor, i ara de gran em va invocar el mareig més colossal que us pugueu imaginar. El puja i baixa és excitant, però ja no m'impressiona com quan era un nen. En certa manera es pot dir que, en aquest sentit, he perdut el nen que duia dintre. Només us diré que un cop baixats de la russa vam haver d'anar a correcuita a la mina d'or -els barquitos- per refrescar-nos amb l'aigua que, per cert, deu estar ben neta, sí. Ni l'aigua del Besòs fa aquest colorot. Barquitos sempre fantàstics, amb aquell punt de lentitud i tranquil·litat abans de la caiguda, i l'emoció de mullar-te tot baixant. L'emoció s'atura en sec (mai millor dit) quan et trobes de sobte a peu d'atracció xop i marejat. I és aquí on descobreixes la part més fosca del parc d'atraccions. El primer és el secador gegant. Tot està ben pensat, i just a la sortida dels barquitos et col·loquen un secador gran i fantàstic que fa molta patxoca. I clar, hi entres sense dubtar. Un cop dintre, exposat a tot de gent que també vol saber què és això del secador, t'indiquen que has de posar una moneda per fer-lo funcionar, i aquí ja no hi ha marxa enrere. Dos euros, dos!, per fer-lo bufar. Un cop pagues, i l'aire calent va fent la seva feina, se't comença a escolar tot el parc d'atraccions per aprofitar la teva ronda, i clar, tens ganes d'exigir-los el preu de l'entrada, però són nens. Surts sec i amb la moral pels terres. Una pizza, penses, una pizza és l'únic que vull després de la gran estafa del secador. I dit i fet, estafa rere estafa, et serveixen la pizza més petita i cara de la història. Com si fos part d'una broma et serveixen pizza de pam i et cobren 25. I dos pel got, que és reutilitzable! Un cop dinats -si és que es pot considerar dinar- i derrotats en tots els aspectes, pensem que l'hotel Kruger és una bona opció per reposar-se. Cua d'hora i mitja. A aquestes altures, una cua d'hora i mitja sempre s'agraeix. Com a mínim esperar és gratis. Túnel curiós i ben aconseguit. 10 minuts d'espectacle ben trobats. 2 ) El diumenge perfecte