Les grans absurditats 002

Les grans absurditats (contradiccions diferencials). Explico les coses diferencials dels darrers dies: les grans absurditats. 1 ) Començo a pensar que la màxima expressió de la felicitat només es pot aconseguir un dimarts de febrer. Un divendres de maig és molt fàcil celebrar la vida, ballar amb la primavera i flirtejar amb la ciutat, però sigues valent i enfronta’t a un dimarts 14 de febrer! No és fàcil. Són els dimarts com aquests que marquen la diferència. Si els dimarts de febrer se’t fan agradables, tens força per celebrar, i trobes una certa estabilitat, tens gran part del pols amb la vida guanyat. No ha estat el meu cas: febrer lent i pesat, de constants decepcions i males notícies. A casa, per sort, de tot en traiem profit, i d'aquest malestar n'ha sortit la primera gran absurditat: fer la vida de l'avi, la vida lenta. En plena campanya electoral Barcelonina és un luxe passejar per la ciutat i comprovar com l'esforç a última hora s'ha instaurat a les institucions de la ciutat. Barcelona és ara tot obres i aquests són dies guanyats per als avis, i el contrast de la lentitud del seu passeig (del nostre passeig!) amb el correcuita de l'ajuntament per fer-nos satisfer a última hora és perfecte per oblidar tots els mals del febrer. Contemplar la gran varietat de vehicles de construcció és sempre una sorpresa: mentre els més grans de la família treballen de valent, carregant pedres amunt i avall, els més petitons juguen tot bufons a córrer i empaitar-se pels carrers. Mirant les diferents espècies d’andròmines fantasio amb fer un documental narrant les seves vides. De ben a prop per no perdre’s cap moviment jauen en el vip hawaià els més privilegiats de la ciutat, que es repeteixen per dins que els preus desmesuradíssims són totalment comprensibles: “que ja s'entén que les vistes, l’espectacle, la polseguera i la música ambient van incloses amb la cerveseta”. Aquesta vegada han encarregat un prodigiós mestre d’orquestra que fa remoure la batuta, tot dirigint la prestigiosa filharmònica barcelonina. Malgrat la insípida projecció estètica que s'intueix en els carrers pacificats, el veïnat insisteix en el fet que no cal patir, que està tot sota el control de dues reconegudes arquitectes, que tracen el futur de la ciutat a mà alçada, com aquell qui fa un esbós. És especialment optimista el veí del 4t segona, sempre tan eixerit. 2 ) Per sort, no tot el febrer ha estat derrota, i he trobat petits plaers que m’han ajudat a oblidar els mals de cap: la meva segona clau per superar el febrer ha estat la cultura del frànkfurt i camp nou. Aquests dies he estat de sort i per gentilesa del meu cosí Miquel he pogut practicar la vida l’aficionat de futbol. Birres, frànkfurts, crispetes, càntics i insults de tota mena. Hasta un aficionat estabornit vam tenir la sort de veure! És evident que fer un frànkfurt a peu de camp, cloc cloc cloc i avall, i camuflar-te amb tota la gent del món del futbol un parell de cops al mes és un esdeveniment terapèutic, una mena de catarsi, i cito textualment del DIEC: “Purificació alliberadora de les emocions primàries”. 3 ) La tercera absurditat pot semblar que prové d’un grup de Telegram de joves emprenadors, però el fet és que en certa manera m’ha canviat la manera d’afrontar aquesta meva afició de fer vídeos. Explicar com he aconseguit la meva primera col·laboració. Animar a ser valents. Ara veig que la meva poca vergonya serveix per a alguna cosa. 4 ) Abans d’acabar us deixo la ràfega d’aquest febrer: -Les entrevistes de Joaquin Soler Serrano al canal de YouTube d’Editrama. Una multitud d’entrevistes d’ambient postfranquista que es van emetre a la televisió Espanyola sota el títol de “A Fondo”. Hi ha grandíssimes entrevistes a personatges com Dalí, Cortázar, Pla i Borges. Pots trobar-hi entrevistes des de Mercè Rodoreda fins a Julio Iglesias. Aquest canal m’ha salvat en certa manera del mal febrer. Les nits s’han fet menys llargues amb tant de geni. Encabat, quan ja volia dormir, em posava l’entrevista a Facudo Cabral. Pocs somnífers tan efectius com l’allau de paraules d’aquest autor. -The Fabelman -Tornar sempre a mirar-se les grans sèries: jo he tornat amb Mad Men. -Jugar al joc de les cadires amb la família sempre funciona, feu-me cas i proveu-ho, primer us prendran per boig i un cop jugant tot seran plors de riure.