Havent dinat i begut i xerrat i rigut – Les grans absurditats 004

1 ) Els meus avis 2 ) Sant Jordi Sant Jordi té una qualitat molt particular que només poden tenir les coses importants. Sant Jordi pot ser el dia més feliç i emocionant de l'any i, pel mateix motiu, pot ser el dia més trist i depriment que recordaràs. Tot depèn de si guanya l'amor o la nostàlgia, que només és una variant de l'amor. Jo he tingut Sant Jordis de tot. Recordo el nervi de regalar la primera rosa de la meva vida. Recordo els carrers per on caminava, mort de vergonya amb la rosa a la mà. Recordo no saber amb quina frase començar. Recordo el primer petó. Recordo també el primer Sant Jordi fora de casa, a l'Uruguai. El no saber què m'està passant. I estar profundament trist. Recordo recordar tots el Sant Jordis i tornar-los a viure des de lluny. I deixar que la nostàlgia envaeixi tot el meu cos. Però la primavera sempre torna i aquest Sant Jordi m'ha semblat un bon motiu per a una futura nostàlgia. El primer pas del meu Sant Jordi va ser el terrat d'un hotel del Born de Barcelona (...) 3 ) Casa Milà. La pedrera El gran motiu, per mi, de l'arquitectura, de la grandesa en l'arquitectura, és elevar el paisatge, embellir l'entorn i crear una sensació de grandesa i bellesa que influeixi en el nostre pensament, en el nostre esperit, en la nostra vida. El nostre entorn, igual que passa amb la qüestió de moda estètica, diu moltes coses de nosaltres. Si passes una vida en una caverna, observant ombres, aquest serà el teu món. Si vius envoltat de gratacels, al mig de Manhattan, l'altura i el vertigen aniran esculpint el teu caràcter. El mateix passa amb la casa Batlló, la Sagrada Família, el Parc Güell, la casa milà i tantes altres coses. Són part del nostre ser barceloní i CATALÀ, i esculpeixen un imaginari comú, i un recordatori de qui som, de qui hem estat i, sobretot, de qui hem de ser. Més enllà de si ens agraden les formes arquitectòniques d'Antoni Gaudí o no: simplement existeixen, i doncs, ens interpel·len. Ràfega diferencial: -La giovinezza de Sorrentino. -Tres restaurants: la campana, bar but i fismuler. -Anar sol al Camp Nou: fer cara de quillo. -Intentar un selfie amb una medusa.