Quins són els reptes més importants dels sistemes educatius actualment? Diane Reay. Anuari 2022

L’Aina Tarabini, professora i investigadora del GEPS-UAB i directora de l’Anuari 2022, conversa amb la Diane Reay, sociòloga, professora d'educació a la Universitat de Cambridge. Consulta l’Anuari 2022 i tots els materials relacionats aquí https://fundaciobofill.cat/els-reptes-de-l-educacio-a-catalunya-anuari-2022 #Anuari2022 Transcripció vídeo: Aina Tarabini. Bon dia. M'agradaria demanar-li la seva opinió sobre quins són els reptes més importants que afronten els sistemes educatius avui dia. Diane Reay. Hi ha un bon nombre de reptes. Jo estic a Anglaterra, però crec que són reptes mundials. I crec que el més important, del qual no es parla prou, és la ideologia del neoliberalisme i el seu interès per desprestigiar l'estat i les prestacions de l'estat com ara els sistemes educatius. I crec que això ha portat uns quants altres reptes per als sistemes educatius. Com ara el gran abast de la privatització, la desprofessionalització del professorat en l'educació, i crec que també se centra en la mobilitat social com a única resposta a les desigualtats i els reptes educatius. AT. Són reptes importants, és cert, i ha dit que de naturalesa mundial. Una cosa que em preocupa és que una retòrica habitual que sempre escoltem és que l'educació no ho pot fer tot, i naturalment que necessitem canvis fora del sistema educatiu, però amb aquesta idea inicial que ha dit del neoliberalisme, com les polítiques educatives, les pràctiques educatives, els actors educatius poden combatre el neoliberalisme. DR. Crec que té molta raó en la necessitat que el context econòmic general sigui molt més just. Si mirem el conjunt del planeta, és especialment als països nòrdics, on els sistemes educatius són molt més justos, que el sembla que el sistema educatiu funciona per a la majoria d'infants i joves. Però he estat observant escoles d'Anglaterra i centrant-me en el seu currículum i és molt interessant, perquè de fet estem a baix de tot de la classificació de l'OCDE quant a pensament crític, motivació intrínseca i aprenentatge profund. I és evident que necessitem un currículum que prepari els infants i joves per a la implicació política, econòmica i social, i per tant fora bo que el nostre sistema educatiu comencés a reflexionar sobre aquesta feina de preparar els joves per al segle XXI. AT. És clar. I crec que això també connecta amb la seva idea del nou professionalisme dels que són els docents del segle XXI i com també cal que el professorat estigui preparat per al pensament crític per tal de dotar de pensament crític els joves. DR. I aquest és un altre repte molt real, perquè ara a Anglaterra cada vegada més hi ha una quantitat terrible de mestres formats en primer lloc per ensenyar. Tenen sis setmanes de formació, que tracten sobretot de disciplina, sense pràcticament gens de pedagogia o currículum, i aquesta manera de formar docents, que és a curt termini i completament inadequada, s'ha estès per tot el planeta, i així els mestres tampoc no tenen gens de temps de reflexió. AT. Exacte. De fet, per exemple aquí, a Catalunya, passa el mateix. Els mestres no tenen temps per pensar. No tenen temps per reflexionar i això també és… Fa anys, estava molt clar que els mestres eren actors polítics. I avui dia, és com si s’entenguessin principalment com a actors tècnics. I crec que també és un problema no lluitar contra aquest neoliberalisme que tenim al davant. DR. Però en les entrevistes que he fet aquest any els mestres em diuen que no tenen gens d'autonomia. No tenen gens de capacitat de triar el que ensenyen. Se'ls ofereixen guions que llegeixen en veu alta als infants. Han de presentar PowerPoints, de manera que s'ha eliminat tota la creativitat i el pensament crític de la docència. Per tant, no ens ha de sorprendre que tampoc no es trobi en l'aprenentatge dels infants. At. És clar. I hi ha una idea que ha dit que és molt interessant i que m'agradaria que aprofundís una mica, Ha parlat d'aquesta narrativa de la mobilitat social com l'única manera de combatre les desigualtats socials, però què vol dir amb això? DR. La mobilitat social és una molta bona manera que tenen les elits polítiques de desentendre's de qualsevol responsabilitat per fer una societat més igualitària i proporcionar igualtat d'oportunitats, perquè posa tota la càrrega de la mobilitat social en els individus de classe treballadora. I cada vegada més en el nostre sistema la gent que treballa a les escoles té molt pocs recursos, no hi ha el personal adequat i s'ensenya els infants per aprovar els exàmens. Així a Anglaterra actualment la mobilitat social és ... Pots llegir tota la transcripció del vídeo en aquest enllaç https://fundaciobofill.cat/videos/reptes-sistemes-educatius-diane-reay-universitat-de-cambridge-anuari-2022