El panot i la construcció de l’Eixample | betevé

EL PANOT, UN PAVIMENT ICÒNIC. El panot de la flor que avui cobreix gran part dels carrers de Barcelona s’ha convertit en una icona de la ciutat. Tan és així, que molts turistes s’emporten com a record de la seva visita objectes amb aquesta imatge. Però l’origen d’aquest panot no és del tot clar. L’autoria del famós panot és incerta, però al vestíbul de la Casa Amatller, al passeig de Gràcia número 41, hi ha un paviment que en podria haver estat la inspiració. L’arquitecte de l’edific és Puig i Cadafalch, i per aquest motiu, se li ha atribuït sovint la paternitat dels panots. Aquest icònic panot va servir per pavimentar l’Eixample que, amb els edificis, les vorades i l’arbrat enllestits, havia deixat el paviment, la xarxa de clavegueram i la il·luminació per més endavant. Per a aquest motiu, quan plovia, l’aigua corria en direcció al mar convertint els carrers en autèntics rius de fang. Això era un problema de salut pública, però també oferia una imatge molt negativa als visitants, que s’esperaven trobar una ciutat més desenvolupada i elegant. Les publicacions satíriques de l’època, com ‘L’Esquella de la Torratxa’, en feien broma i, a causa dels acudits, Barcelona va començar a ser coneguda com la ciutat del fang, i els seus habitants, com els de can fanga. https://beteve.cat/va-passar-aqui/panot-barcelona-construccio-eixample/amp/